Julie Delpy

CORTO MALTES, LA PELÍCULA

Aunque la pelicula se finalizó almenos hace ya 2 o 3 años, y a su vez hace mas de un año que se puede bajar por emule con subtitulos incrustados en español, la magia de la exhivición en españa nos trae esta interesante pelicula de ficción sobre el gran personaje creado por Hugo Pratt en una de sus más conocidas aventuras en La corte de los Arcanos.

Aqui os dejo algunos datos:

SINOPSIS:

1919. Asia se sume en el caos.

Espectaculares convoys de trenes acorazados atraviesan las tundras heladas desde Rusia y Siberia a Manchuria.

Entre ellos, el tren del Almirante Kolchak transporta el oro del gobierno contrarrevolucionario. Como es de suponer, este hecho alimenta el interés de más de un mercenario. En esta caza del tesoro sin cuartel, Corto Maltés acude en ayuda de las "Linternas Rojas", una sociedad secreta que ha salvado su vida en más de una ocasión.

Junto a Rasputín, su viejo amigo y también enemigo, se cruzarán con toda suerte de sociedades secretas chinas, una duquesa rusa tan encantadora como perversa, un hombre que está convencido de ser la mismísima encarnación de Genghis Khan, un aviador norteamericano, y cierto número de generales escindidos entre su nostalgia por las glorias pasadas y la preocupación por su futuro, el cual, efectivamente, pende de un hilo.

CORTO MALTES, LA PELÍCULA

FECHA DE ESTRENO: 23 de Febrero 2007

GÉNERO: Animación
TÍTULO ORIGINAL: Corto Maltese: La Cour Secrete Des Arcanes
NACIONALIDAD: Francia

EL DOCUMENTAL HISPANO SENEGALÉS “NOSALTRES” COMPITE EN FESPACO 2007, EN BURKINA FASO

El documental “Nosaltres” de Moussa Touré, primera coproducción hispano
senegalesa realizada en colaboración con l’Associació Cultural l’Ull Anònim,
competirá para el premio al mejor documental en FESPACO 2007 (Festival
Panafricain du Cinema & Television de Ouagadougou).
El Festival Panafricano de Cine y Television de Ouagadougou celebrará su XX
edición del 24 de febrero al 3 de marzo y es la máxima manifestación
cinematográfica del continente africano; tiene lugar cada dos años (bianual) en
la capital de Burkina Faso. Como en cada edición, este festival reagrupa en
diferentes secciones, películas procedentes de todo el continente africano y de
la Diaspora.

Buena Vista Home Entertainment pone a la venta sus primeros títulos en formato BLU-RAY:

Poco a poco las compañias distribuidoras van apostando por los nuevos soportes digitales, realmente la mayoria de ellas se decantan por el Blu-Ray, aunque ya podemos encontar en la red bastantes materiales en HD_DVD. Para los interesados aqui va la lista con los nuevos titulos en BLU_RAY:

CHICKEN LITTLE
SALVAJE (THE WILD)
BAJO CERO (EIGHT BELOW)
60 SEGUNDOS
SCARY MOVIE 4
PEARL HARBOR
SKY HIGH UNA ESCUELA DE ALTOS VUELOS
PLAN DE VUELO: DESAPARECIDA

“Menos mala leche… y más leche de vaca!” Entrevista a Ruben Latre

Ruben Latre, va néixer a Terrassa l’any 1977. Tan els seus videoclips com els curtmetratges que ha realitzat, es situen, almenys lingüísticament, en un punt de modernitat absoluta i de innovació respecte els productes audiovisuals que sorgeixen a Catalunya, a España i fins i tot a Europa. A Terrassa ha guanyat tres anys consecutius el Premi al millor cineasta local al festival de la Baumann, i el Premi ciutat de Terrassa a la millor no ficció. Actualment resideix a New Jersey, on està desenvolupant una nova etapa dins de la seva obra.

- Explica’ns com vas començar a interessar-te per el món del cinema i els audiovisuals.

Possiblement quan era petit. Recordo els dies freds d’hivern, el meu pare m’explicava pelis com Ben-Hur, i l’emoció que ell transmetia em va influir per algun dia intentar transmetre el mateix que sentia en aquell moment. Tot i que crec que encara no ho he aconseguit.

- Quins van ser els teus primers treballs? Com van anar?

Tot va començar l’any 1999, amb “Les Noveaux Auteurs”, el Marc Lozano, (cofundador del grup) va arribar amb una cinta mini DV amb les quatre cares dels quatre components de Beef, em va ensenyar la cinta i va dir, -“Creus que podem fer alguna cosa?”, jo li vaig contestar que perquè no intentavem fer alguna cosa ven diferent a les que es feien en aquell moment. Com que els dos treballavem a la metixa productora, durant els caps de setmana fèiem servir les seves instal•lacions per editar el que va ser el nostre primer vídeo clip, que crec recordar que ens va portar mes de sis mesos! El pressupost d’aquell primer treball va ser de 0 pessetes. Aleshores tot era experimentar i jugar sense preocupar-se de res.
Desprès d’aquell primer treball van sorgir més videoclips independents amb la discogràfica Elephant records treballs per grups com Vacaciones o Nosotrash, fins que finalment Jota “J.” el cantant de Los Planetas va veure el “vídeo de Beef” i va decidir treballar amb nosaltres. Així és com va néixer “Un buen dia”, un videoclip gravat en un sol dia al club de golf de Sant Joan a St. Cugat. Es va editar en un dels pitjors moments, ja que al editar a la productora, no podíem començar fins a les 11.30 de la nit i desprès teníem que entrar a treballar a les 7 de la matinada, així que pràcticament no dormíem!
Desprès d’una sèrie d’uns 7 o 8 videoclips, el tàndem les Nouveaux Auteurs es va trencar i cadascú va seguir diferents camins. Diferents punts de vista i diferents actituds van ser la causa de la disolució.
Desprès de més de quasi deu anys, veig els inicis amb una mica de nostàlgia, perquè encara érem innocents i crèiem que podíem canviar el panorama audivisual nacional, només volíem experimentar i intentar fer coses noves, no importava els resultats, o els baixos pressupostos, l’únic objectiu era fugir de lo comercial… Crec que no es va aconseguir i potser per això encara em fa més ràbia.

- Quins han estat els teus referents ? Quina és la pel•lícula que has vist últimament i que t’agradaria parlar-ne?

Influencies… varies… des de la famosa generació de realitzadors de videoclips com Michel Gondry, Chris Cunningam o Mark Romanec, passant per realitzadors com David Fincher, Tony Scott o Michael Bay, que potser no fan grans pelis però la qualitat, composició, moviments de camera i fotografia tenen un nivell increïble.

Ara bé com a influències més personals m’agradaria destacar el realitzador alemany Mathias Zetner, els seus treballs són autentiques poesies visuals, possiblement és el meu principal referent i el tipus de treball que algun dia m’agradaria realitzar…

Altres influències també podrien ser els manga o anime japonès, tota la cultura asiàtica en general, la visió que tenen pels petits detalls, la seva delicadesa etc.. Ah! I també la sèrie de TV “El capita Harlock”, una sèrie d’animació de finals del 70 que va marcar la meva infància.

Pel que fa a una pel•lícula recent.... de fet no vaig massa al cine, però fa poc vaig anar a veure “The hills have eyes” (no se el títol espanyol) tot i que no crec que sigui una peli per recomanar… Suposo que si haig de recomanar un film em quedo amb Magnolia, per a mi una obra mestre dels últims temps.

- Què és el més important d’una obra fílmica ?

Encara que no ho sembli pels meus treballs, sense cap mena de dubte el més important és el guió, la història… si no hi ha guió, serà una merda!. Desprès hi ha mil i una coses per disfressar o fer més atractiva la història, però el més important ha de ser sempre la història.

Personalment, l’aspecte visual és el segon de la llista. Crec que la imatge, com la música, és una eina que inspira a l‘espectador. Per mi la paleta de colors és molt important per transmetre la sensació de l’escena mitjançant la gamma cromàtica, el nivell de contrast, el color, ..., això combinat amb l’angle de camera i l’òptica que s’utilitzi és el que al final transmetrà la sensació de l’escena.

Els colors tenen una influència psicològica en els ser humans, podem saber la personalitat dels personatges mitjançant els colors, el vermell és un color agressiu, el blanc donar sensació de calma o netedat… així que els colors ens transmeten les sensacions, encara que sigui en el nostre inconscient.

A la vegada un dels aspectes més oblidats i igual d’important és la banda del so, tant la música com els efectes d’àudio o els silencis. De fet no hem d’oblidar que abans de la TV existia a la radio i s’explicaven autentiques pel•lícules mitjançant els diàlegs i els efectes sonors, no calien imatges per explicar les històries.

Així que la combinació d’un bon guió, amb una bona fotografia, una bona banda sonora i una acurada edició pot ser la combinació explosiva!! A veure si algú ho aconsegueix!

- Quina línia creus que hauria de dur el cinema per tal de trobar un equilibri entre la vessant artística i la comercial?

No se si s’ha de buscar aquest equilibri, crec que el cinema és molt gran en tots els aspectes i no tota la gent entén el cine de la mateixa manera. És impossible que les pel•lícules que li agraden a un estudiant de l’ESCAC o a un jove guionista siguin les mateixes que li agraden a la àvia del veí. Són diferents generacions, diferents persones, diferents caràcters…
La vessant artística és interessant, podem trobar autors que transmeten tot tipus de sensacions, fer-nos plorar o riure, reflexionar sobre la vida o algun conflicte en concret, i sentir la màgia o mala llet del cinema… Però a la vegada crec que ha d’existir un cinema comercial, un cinema d’entreteniment, on l’espectador no ha de pensar, només cal seure a la butaca del cine i menjar crispetes.
En el meu cas mateix hi ha dies en els que em ve de gust veure cine d’autor i d’altres en els que l’únic que vull és oblidar-me de les penes!

- Quin creus que és el teu futur dins d’aquest àmbit ? T’has plantejat fer un llargmetratge a curt termini? Perquè ?

El futur…. Hahaha… Ara mateix és incert, com diu el personatge del curt en el que estic treballant: “El futur és una gran sala d’espera, una sala plena de cadires però totes buides i jo el mig sense saber on anar, assegut esperant, però sense saber què estic esperant”. No és atzar que estigui treballant en aquest projecte, és exactament com em sento ara mateix, esperant però sense saber molt bé què espero.

En quant a la idea de fer un llarg… crec que encara no estic preparat, si algun dia faig un llarg, ha de ser algo del que realment amb senti orgullós i això requereix temps, una inversió des del meu punt de vista d’almenys tres anys. Hi ha massa pelis dolentes com per afegir-ne una altra!!!… Ara mateix estic més interessat en publicitat, d’aquella que no deixa de ser una petita història de 20 o 30 segons ben explicada. Amb sort potser algun dia arribarà el projecte del llarg.

- Digues el que vulguis amb absoluta llibertat.

“Menos mala leche… y más leche de vaca!!!!”

Albert Pons

PROXIMA de Carlos Atanes, ya tiene fechas de estreno

La primera vez que el público presencie "PRÓXIMA" será el 2 de marzo de 2007, en el Festival Internacional de Cine de Oporto (más conocido como "Fantasporto") . Queríamos entrar en la Sección Oficial, pero hemos llegado tarde. Las películas se complican mucho cuando parece que falta poco para acabarlas. Esto tiene sus pros y sus contras. La buena noticia es que no tendremos que competir con una película nominada a seis Óscar. En fin, que la proyectarán fuera de competición en el Gran Auditorio del Teatro Rívoli, a las 20:00 h. Seguramente el día 3 de marzo, o sea, el día siguiente, la proyectaremos en Huelva, pero esto está aún pendiente de confirmación. Parece un buen día para hacerlo, pero acabamos de caer en la cuenta de que por allí estarán organizando peregrinaciones a El Rocío, cosa seria por esas tierras que puede dejarnos la sala con las butacas vacías. Y además hay prevista una visita de Zapatero a la ciudad, creo, lo que puede acabar de liarlo todo. Si vemos que no va a ser así, fijaremos ese día. Fin de semana de doble estreno mundial.

Fuente: http://carlosatanes.blogspot.com/