La muerte del cine de Paolo Cherchi Usai por A.P.M

Amb La muerte del cine, ens trobem davant d’un volum que fuig de la argumentació, sovint reiterativa i confusa de la teoria cinematogràfica (que dóna la impressió que tan sols es dirigeix a un grup molt concret i reduït de la població), per penetrar en el camp de la insinuació, del diàleg obert i la reflexió. L’objectiu de Cherchi Usai recau en provocar el conflicte en el lector i que sigui ell mateix el que el resolgui, mediti i tregui les conclusions pertinents. Un procés inductiu que recorda en certa manera la maieutica de Socràtes, ja que prefereix no donar respostes o explicacions extremadament concretes per què sigui el receptor qui a través de les seves preguntes, descobreixi el sentit original del contingut emès.
Cherchi Usai, actualment és el director de la National Film and Sound Archive de Austràlia i director de la revista Segnocinema. Al llarg de la seva trajectòria professional ha estat director del Motion Picture Department de la George Eastman House, professor i conferenciant a varies Universitats i cofundador del Festival de Cine Mut de Pordenone i de Domitor. Com a escriptor, apart dels seus articles a Segnocinema i a Comunicazioni di massa, on entre altres, ha editat una guia per la restauració i conservació, Cherchi Usai ha escrit varis llibres, que sempre s’han endinsat dins el complex que relaciona el cinema amb el concepte de memòria fílmica, dels quals destaquem Una passione infiammabile. Guida allo studio del cinema muto i Silent Cinema: An introduccion

El plantejament estructural del llibre, respon a una cronologia capitular, on cada capítol esta format d’un títol, una fotografia, amb el corresponent peu de foto i a la pagina següent, el fragment d’un text, que es complementen entre ells. D’aquesta manera el lector es veu implicat en una espècie de jeroglífic o enigma que ha de desxifrar o intentar resoldre, i així és com Cherchi Usai aconsegueix portar la seva literatura en altres camps de la vida quotidiana del lector.
Després d’aquest discurs auster, trencador i que dóna la sensació que cavalca de ple en el camp de la semiòtica, la filosofia i la poesia, arriben les dues ultimes parts del volum, que Cherchi Usai titula Informe del lector al editor i Resposta, i que ens expliquen, a través d’una relació comunicativa molt pròxima a la novel•la de ficció (en la forma), el sentit de tot el caos informatiu i sincopat de la primera part del llibre.
En definitiva, La muerte del cine és un llibre que amb clau de símbol, ens aproxima a la sensació de veure un text inacabat, que li falten peçes, i que per tant, possiblement, tot l’esforç intel•lectual que li hem dedicat a la lectura del present volum, siguin només especulacions i apreciacions que han sortit del nostre bagatge cultural i de la nostra manera de mirar el món. Per altra banda, planteja el conflicte sobre el que podríem anomenar la interpretació de una obra oberta a una obra incompleta, en el moment que l’espectador especula sobre un text que ha perdut el sentit o les directrius pel seu seguiment.
Amb aquest llibre veiem des de un punt de vista didàctic i pragmàtic el que pot succeir en el futur si no conservem íntegrament i en bon estat els textos fílmics, així com recuperar els que ja formen part del passat. A banda de la pèrdua de documentació històrica, cadascú omplirà els vuits amb la seva pròpia memòria històrica i deixarem a les pròximes generacions (tot i que no sabem quin material fílmic els hi serà útil) un fris dubtós, equívoc i amb multi interpretacions.