Tishe! (Calla!) de Victor Kossakovsky (2002. Rússia) por Albert Pons (en catalán)

Fruit de les noves relacions entre les cameres digitals de caràcter domèstic i el relatiu accés econòmic, el cinema esta patint certes transformacions. L’augment de mobilitat, els nous formats, l’abaratiment del suport (i per tant la possibilitat d’ enregistrar més metratge), la compatibilitat amb els ordenadors i programes d’edició i retoc, així com l’òptima definició de la imatge, han repercutit en l’evolució lingüística de generes preexistents, i han obert nous camins cap a una postmodernitat independent, sovint també experimental, que ha propiciat el naixement de nous modes de representació. Els diaris filmats, les home movies o pel•lícules domestiques, el found footage film o pel•lícules de material retrobat, els compilation films o pel•lícules de compilació, el Dogma, la nova onada de non fiction films, així com reportatges d’autor o programes televisius, son alguns dels exemples de categories que influenciades pel digital, trenquen fronteres en relació al concepte clàssic i monòton dels films de factoria.

En aquesta buscada d’elements de modernitat i nous modes de representació, ens trobem amb Tishe!, un film de vocació experimental, que narra els esdeveniments que succeeixen al carrer on viu el director del film, Victor Kossakovsky, durant els preparatius urbanístics de la celebració del tercer centenari de la fundació de la ciutat, a St Peterburg. Kossakovsky situa la camera al balcó del seu apartament, i des de allí capta totes les seqüències que formen l’estructura del film, filtrades sota una mirada voayeuristica, atenta, irònica, poètica i carregada de metàfores, que ens apropen a reflexionar sobre el temps, la monotonia i lo quotidià, a la vegada que denuncia certes incomprensions socio polítiques. El valor afegit del film recau en que per primer cop, Kossakovski, deixa constància material que amb una camera de vídeo i un balcó pots fer una pel•lícula, i catalitzant d’ideòleg conceptual de Warhol, situa l’ofici del director de cinema en un fris molt més popular i pròxim a l’abast de qualsevol. Precisament, la despulla de cert glamour i gratuïtat d’èlit, incideix en la versemblança del film positivament, i aconsegueix una supressió de la barrera referencial entre la camera i el subjecte, aconseguint així, sense imposicions evidents de posta en escena o planificació, captar l’aura pròpia dels personatges retratats.
Construïda amb llargs plans seqüència, a través del reencuadrament i l’improvització propis de Raymond Depardon, juntament amb molts elements de sugerència poètica que recorden els films de Nuri Blige o Anderj Tarkovski, l’espectador veu com el film es va construint a mesura que avança el metratge, impregnant la cinta de màgia, surrealisme, abstracció i originalitat, elements que pocs cops podrem veure en una sala comercial.
Kossakovski, guanyador del premi Joris Ivens l’any 1993 pel seu primer Belovy, i autor de Sreda, Pavel y Lyalya, Sasha y Katya, Serguei y Natasha, Na dnjach (El otro dia) i I loved you, decideix jugar amb el que veu i transformar-ho, utilitzant la plàstica i la imaginació com a catalitzadors del seu art. Així, Tishe! parla de la seva ciutat, des de el seu balcó i el més important, des de la seva mirada d’autor.

Albert Pons Martinez