18 de Abril de 2007
El día que entré en Internet
(original en catalá a sota)
El día que entré en Internet, no hubo rayos en el cielo ni artificios, estaba sola en una habitación sin ventanas, enfrentándome al miedo de entrar en un mundo desconocido sin saber las instrucciones
El día que entré en Internet aprendí que las cosas siempre acaban funcionando, si te fijas. ¿Qué era ACK? ¿Qué era Trumpet? Eran piezas de un juego lógico que nunca más me abandonaría, del no entender al comprender, si le pones tiempo y voluntad.
El día que entré en Internet descubrí que hay personas que te ayudan, si lo pides. No por dinero sino por la irresistible necesidad de enseñar aquello tan genial que has descubierto: -Hey, ven, mira, sígueme por este camino. Lleva a la fuente más bonita del bosque. Y entendí que se contagia y que acabas haciendo lo mismo.
El día que entré en Internet se derrumbaron mil cosas que daba por sabidas. Que aquello tan claro de tener un DNI no estaba tan claro en otros países. O que los del pueblo de al lado no eran todos unos ogros. Que pensar diferente no era delito. O que a veces hay que decir no a la autoridad.
El día que entré en Internet conocí la importancia de mis derechos y de replantearme cómo están montados el individuo y la sociedad.
El día que entré en Internet brotaron en mi semillas que habían estado latentes porque no tenían tierra donde crecer. El deseo y la certidumbre de que era posible un mundo mejor. La proyección hasta el infinito de explorar el exterior y, a la vez, un rayo de conciencia hacia el interior.
El día que entré en Internet encontré allí una cosa que no esperaba encontrar nunca: gente como yo.
El día que entré en Internet no sabía que servidora, la asocial, se convertiría en un puente. Y que con miles de Moisés llevaríamos a la humanidad a aquella fuente de aquel bosque para que brotasen en ella las semillas que había olvidado. Ni para bien ni para mal. Por pura evolución.
-----------------------------------------------------------------
EL DIA QUE VAIG ENTRAR A INTERNET
El dia que vaig entrar a Internet, no hi va haver llamps al cel ni artificis, era sola en una habitació sense finestres, enfrontant-me a la por d'entrar en un món desconegut sense saber-ne les instruccions.
El dia que vaig entrar a Internet vaig aprendre que les coses sempre acaben funcionant, si t'hi fixes. Què era ACK? Què era Trumpet? Eren peces d'un joc de lògica que ja mai més em deixaria, del no entendre al comprendre, si hi poses temps i voluntat.
El dia que vaig entrar a Internet vaig descobrir que hi ha persones que t'ajuden, si els ho demanes. No per diners sinó per la irresistible necessitat d'ensenyar allò genial que has descobert: -Ei, vine, mira, segueix-me per aquest camí. Porta a la font més bonica de tot el bosc. I vaig entendre que s'encomana i que acabes fent el mateix.
El dia que vaig entrar a Internet van ensorrar-se mil coses que donava per sabudes. Que allò tan clar de tenir un DNI no era tan clar en altres països. O que al poble del costat no eren tots ogres. Que pensar diferent no era delicte. O que a vegades cal dir no a l'autoritat.
El dia que vaig entrar a Internet vaig conèixer la importància dels meus drets i de replantejar-me com estan muntats l'individu i la societat.
El dia que vaig entrar a Internet van brotar en mi llavors que havien estat latents perquè no tenien terra per créixer. El desig i la certesa que era possible un món millor. La projecció fins l'infinit d'explorar l'exterior i, de retruc, un llamp de consciència cap a l'interior.
El dia que vaig entrar a Internet vaig trobar-hi una cosa que no esperava trobar mai: gent com jo.
El dia que vaig entrar a Internet no sabia que servidora, l'associal, es convertiria en un pont. I que amb milers de Moisès portaríem la humanitat a aquella font d'aquell bosc perquè brotessin en ella les llavors que havia oblidat. Ni per bé ni per mal. Per pura evolució.
M'ha encantat Mercè!
Veig que el trackback no funciona així que el passo manualment: http://friki.cat/noticia/126.html
Petoooons!
FrIkI | 18 de Abril de 2007 - 07:07 PMMe ha encantado tu articulo-entrada. Voy a puentearselo a mis contactos.
RST
nickhell | 18 de Abril de 2007 - 07:40 PMme ha encantado tu texto, me trae recuerdos de cuando yo empecé en esto hace ya chorrocientos años (nueve), y has descrito perfectamente lo que internet ha hecho por mucha gente como tu y como yo jeje
un saludo
Rubén | 18 de Abril de 2007 - 08:43 PMUna carta de amor al mundo entero, precioso. Me encanta leerte.
Gràcies per posar-ho en català, ho fa més especial si cap.
Pasavaperquí | 19 de Abril de 2007 - 03:06 AMSi senyora! El dia que vàrem entrar a Internet va ser com un llarg viatge per tot arreu, en un parell de setmanes. Aprendre a escriure l'anglès "cool" (r u ok? thx!), ... tot i això, el meu primer accés a Internet [encara el recordo, trucant al 5804130 i al 5801806!] no sé si és comparable als primers accessos que es fan ara. És el debat típic de l'"abans era millor", suposo que perquè abans hi havia menys gent i més predisposada a tot això que tant bé has escrit.
En tot cas, t'he d'agraïr que portis tant i tant temps escrivint sobre la xarxa amb aquesta qualitat. Que sàpigues que em sembla que mai he llegit algú durant tant de temps!
Salut!
^ViCBoY^ | 19 de Abril de 2007 - 10:36 AMMolt bé, m'agradat.
atex | 22 de Abril de 2007 - 04:56 PMNENAAAAAAAAA, QUE FUMAS?
| 11 de Mayo de 2007 - 05:36 PM