3 de Diciembre de 2006
Cuentos serie Nano: El país de las nubes (català)
Fa molt i molt de temps, quan les granotes portaven corbata i els porc-senglars saltaven pel mar, hi havia un país on tothom estava trist. Sempre era gris el seu cel i no hi creixien flors. El sol s'espantava d'aquella gent tan pansida i, quan passava pel damunt, demanava al vent que portés núvols on amagar-se.
Els nens no coneixien els jocs ni els contes ni les llaminadures. L'alegria no existia als diccionaris. Si algú sentia un assaig de somriure, el tallava en sec, temerós del comportament anormal. A ningú li semblava dolenta la tristesa. Sempre havia estat així. Per què preguntar-se si era possible ser diferents?
Mercè a las 01:02 AM | Referencias 0Comentarios
estas mas loca de lo que yo pensaba trolecilla callandis
| 4 de Diciembre de 2006 - 05:02 PMEscribe un comentario
