Cuentos serie Nano: "Internamiento" (català)

Havíem quedat al parc amb la Laia. Tenia mitja hora de camí, o sigui que vaig posar-me la jaqueta, vaig agafar la bossa i vaig anar cap a la porta. El gest familiar, abans d'obrir-la, de mirar enrere, que la casa estigués en ordre. Vaig girar la maneta i la força de la rutina es va quedar travada allí.

Era impossible obrir la porta. Estirava i estirava, la vaig sacsejar. No hi havia manera. Vençuda, vaig fixar-me en una substància que sobreeixia de les juntes i el solc on la porta s'ajunta amb el marc. Semblava silicona. Vaig provar de tallar-la amb un ganivet de cuina. Era tova, però no es deixava partir.

Internament